Ok

By continuing your visit to this site, you accept the use of cookies. These ensure the smooth running of our services. Learn more.

27/01/2010

La terra i el clima

42-18431972.jpgEl clima constitueix les condicions mitges del temps en una zona determinada. El clima pot ser afectat per la latitud, els corrents marins i l'efecte hivernacle, entre altres factors. Quan alguna d'aquestes variants canvien, el clima també s'altera.

Llegir-ne més...

13:11 Enviat per Montse en Actualitat, Ciència, Video | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Marcadors: la terra, clima, co2, meteorologia, humanitat, desertificació, efectivament hivernacle | |  Imprimir |  del.icio.us | | Digg! Digg | | | | |  Facebook

08/08/2009

3D mètode fa gairebé prehistòrics aranyes vives

090804211128-large.jpgFins ara, els investigadors dels principals problemes que la preparació d'animals fossilitzades, els detalls importants es van perdre. Els Alemanys-experts britànics han aconseguit deixar clar que més roman ocult: el sensacional mostrar les gravacions de 300 milions d'anys de fòssils prehistòrics aranyes.

D'alta resolució, imatges tridimensionals de 300 milions d'anys els fòssils procedeixen Russell Garwood per l'Imperial College de Londres i Jason Dunlop del Museu d'Història Natural de la Universitat Humboldt de Berlín.

Llegir-ne més...

12:20 Enviat per Montse en Ciència | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Marcadors: aranyes, natulareza | |  Imprimir |  del.icio.us | | Digg! Digg | | | | |  Facebook

14/06/2009

La Fulla

386967906_914bc53090_o.jpgUna fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija. És habitualment verd amb simetria bilateral i especialitzat en la fotosíntesi. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (clorènquima) a la llum sobre la màxima superfície, i permet que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració. Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a d'altres propòsits. Algunes plantes són mancades de fulles i s'anomenen afil·les.

Llegir-ne més...

00:05 Enviat per Montse en Ciència | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Marcadors: la fulla, ciencia, plantes, naturalesa | |  Imprimir |  del.icio.us | | Digg! Digg | | | | |  Facebook

20/04/2009

Què és la ciència?

ist2_2259863-medical-research.jpgCiència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.

El conjunt de la ciència es pot dividir en dos grans eixos:

- Ciències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes).

- Ciències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).

Què és la ciència?

Aristotle.jpgL'efectivitat de la ciència com a mètode per adquirir coneixement ha constituït un notable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia de la ciència intenta entendre la natura i la justificació del coneixement científic i les seves implicacions ètiques.

Ha resultat particularment difícil obtenir una definició del mètode científic que pugui servir per diferenciar el que és ciència del que no. Existeixen diferents teories que intenten explicar què és exactament la ciència.

Segons l'empirisme, les teories científiques són objectives, comprovables empíricament i previsibles — prediuen resultats empírics que poden ser verificats i possiblement contradits.

Pel contrari, el realisme científic defineix la ciència en termes ontològics: la ciència és l'identificació dels fenòmens i dels elements de l'entorn, de les energies que els causen, dels mecanismes pels quals hi exerceixen aquestes energies, i de les fonts d'aquestes energies en el context de l'estructura o natura interna del subjecte en estudi.

El positivisme, una forma d'empirisme, recomana usar la ciència, segons és definida per l'empirisme, per a governar assumptes humans. Donada la seua propera afiliació, els termes "positivisme" i "empirisme" són sovint intercanviables. Ambdós han sigut objectiu de crítiques. Per una banda, W. V. Quine demostrà la impossibilitat d'un llenguatge d'observació independent de la teoria, així que la mateixa idea de comprovar teories amb fets és problemàtic.

Història de la Ciència

180px-Copernicus.jpgLa història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la revolució científica i la implementació del mètode científic, sinó que intenta rastrejar els precursors de la ciència moderna fins a temps prehistòrics. A Occident, l'avantsala a la ciència va ser la filosofia de la natura, que desacreditava l'experimentació com a mètode de validació del coneixement i es concentrava en l'observació pura. Un dels més destacats filòsofs de la natura va ser el pensador Aristòtil (384 aC - 322 aC).

Després d'Aristòtil, la ciència grega es va anar independitzant de la filosofia.

El món oriental també va desenvolupar sistemes científics propis, sent aquests més complexes als d'occident durant gran part de la història.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) gran part d'Europa va perdre contacte amb el coneixement escrit. A aquest llarg període d'estancament sovint es coneix com l'edat fos. Entre els pensadors més prominents que van donar forma al mètode científic i a l'origen de la ciència com sistema d'adquisició de coneixement cap destacar a Roger Bacon a Anglaterra, René Descartes a França i Galileo Galilei a Itàlia.

Classificació de les principals disciplines científiques

Avui dia ja no es pot parlar de ciència de manera genèrica, ja que l'especialització del saber és tal que han aparegut nombroses disciplines sota aquest terme. Les més rellevants són les que apareixen a:

Ciències pures

Matemàtiques - Lògica

Ciències naturals

Astronomia - Biologia - Bioquímica - Biotecnologia - Ciències Ambientals - Ciències de la Terra - Ecologia - Física - Geologia - Química

Ciències socials o humanes

Antropologia - Arqueologia - Biblioteconomia - Ciències de la informació - Ciències polítiques - Dret - Economia - Geografia - Història - Lingüística - Pedagogia - Psicologia - Sociologia - Filosofia - Religions i creences - Urbanisme

Ciències aplicades

Agricultura - Astronàutica - Automoció - Ciències de la salut - Comunicacions i transports - Gastronomia - Geografia - Informàtica - Mineria - Pesca - Ramaderia – Tecnologia.

 

de Vanessa

 

10:15 Enviat per Montse en Ciència | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Marcadors: ciències, filosofia, saber, ciències pures, ciències naturals | |  Imprimir |  del.icio.us | | Digg! Digg | | | | |  Facebook